Començant

Falten quasi 15 dies per començar a pensar com ha anat l'any. Avui he buscat l'agenda, l'he mig fullejat i he trobat que era aquest any ( i sembla tant llunyà !) quan estava a vueling...em sembla que no m'equivoco, espero!
Tren, mp3 amb la SER a mig gas; senyors amb discurs, Cornellà passant volant per les finestres...i una altra posta de sol que pinta de colors pastels el cel.
Escolto el debat polític que modera la Gemma, amb alcaldes i diputats (sonen les 5'30 amb els pis: pi...pi...pi...pi) em cansa parlar del terrorisme, em cansa que intentin manipularme, em cansa que la dreta em vengui la moto que no vull comprar, em cansa que no entengui de que parlen quan fan demagogia entre ells, em cansa quan (i el tren parat a Hospi amb les portes obertes ganstant energia, calor) s'obsesionen amb la seva pròpia interpretació d'una realitat social que no estan vivint en primera persona.
He pres una decisió d'aquelles que si no escric segur que no compleixo, no per què sigui vaga per complir-la, sinó perquè no recordo haver-la presa.
Bé, he decidit que una de les coses que vull cumplir aquest nou any és escriure cada dia una mica al blog. No m'hauria de costar tant, he de pensar que quan acabi l'any serà més fàcil fer balanç, serà més fàcil recordar, serà més fàcil que no em sembli que no he viscut!
(...)
Ja al vespre, després de veure la serie de la Marina, escoltant les noticies del terrorisme internacional que Al Qaeda segueix cometent, recordant que Gadafi ve a Madrid en una setmana (sort que en el fons no em sento denigrada per un gobern que no considero el meu), penso que he pres una bona decisió, em servirà per posar els pensament al dia, per saber que estic i participo de les coses cotidianes que passen al món.
Ara ja ho deixo per avui, ni que siguin dues linies intentaré ser fidel a la proposta que m'he fet a mi mateixa.
Na nit.