Oposicions 2007....2008...2009...?

Dos dies fent fotocòpies del primer volum que la UGT ens ha venut per poder començar a estudiar; si, ja sé que la SGAE, ara mateix, està pensant en com trobar-me per multar-me, que potser, en breu, rebrè un mail invitant-me a pagar les còpies il·legals que he fet d'un llibre que hauria de ser gratuït....si, que ja sé que, al final, les còpies hauran arribat fins l'últim mico que acaba d'entrar a treballar a la nostra santa casa...i què?? No m'amagarè, no penso ocultar que tinc còpies dels tres volums (72 eurazos) que un dels grans sindicats han tret a la venta...

I es que aquest matí, desprès de creure'm les mil i una vegades que la telefonista m'ha dit que les opos surten el mes que ve, he llegit això:

2.149 PLAZAS MENOS DE FUNCIONARIOS

La Generalitat prevé que entre este año y el que viene se jubilen 2149 funcionarios autonòmicos, cuyas plazas, por regla general, no se cubrirán. La medida forma parte del paquete anticrisis aprobado por el Govern para ahorrar costes.

No més de tres línies, però analitzem-les, si us plau:

La Generalitat prevé, diu: i es que la gene sap perfectament la gent que jubilarà, i les places necessàries per a que els seveis funcionin.

cuyas plazas, por regla general, diu: quines places seran les que tindran substituts i quines es quedaran sense cubrir? i es quedaran sense cubrir per altres funcionaris o només hi posaran un interí? perque els qui estem dins aquesta gran màquina que es l'administració, sabem del cert que "oficialment" no es necessiten més treballadors, però que l'administració continua contractant interins temporals per cobrir les necessitats del servei.

La medida forma parte del paquete anticrisis, diu: i els sindicats ens han informat de quines son les condicions d'aquests paquets? s'han espavilat en enviar-nos un mail informant-nos que el llibre de les opos ja està a la venta, però se'ls ha oblidat de dir-nos que hi ha un paquet que ens afecta a aquells que portem dos anys esperant la nostra oportunitat.

Ahorrar costes, diu: i ens hem de tragar una festa de 6000 comensals al Palau St Jordi, amb uns gastos molt superiors del que costaria pagar a nous metges, més enfermeres i prou administratius, així com la formació que necessitem per poder fer la feina com ens reclama l'usuari.

Total, que despres de dos anys de llargues, llibres fotocopiats, i una noticia de tres línies, ja no crec que la Generalitat, aquella qui em paga la nómina cada més, aquella que em permet passar de puntetes en un any de crisis mundial, ja no estudio per unes oposicions que tothom creu que farem l'any que ve, però que aquí, una catastrofista negativista, no creu que arribin....

Fent camí.

Recomenço la vida diaria d’una mileurista amb una filosofia de vida més sencilla de la que tenia fa uns mesos. Un resum dels mesos que han passat seria massa informació pel blog, només els canvis importants compten. El món està en crisis, ETA segueix fent maldats, Al-Qaeda no para d’organitzar-se en noves cel·lules, Bush segueix ordenant bajanades que controlen el planeta (per sort, per poc temps), la lluna segueix sortint cada nit (cada dia una mica es trista) i mig món segueix morint-se de gana mentre uns quants ens queixem perquè ja no podem comprar un pis.

Tornem a redecorar la nostra vida amb Ikea, reestructurem els mobles ara que torna el fred; traiem les mantes i els abrics de l’armari, comencem a pensar en els regals de Nadal, la tos i els mocs ens invaeixen la vida i com tothom necessita fer dinerets per acabar el mes ens venen kleenex i paraigües pel carrer.

Una vegada ja m’havia après les respostes de la vida, em van cambiar les preguntes... Per què intentar saber-ne totes les respotes, no és més fàcil seguir fent camí?

Introdueixo un parell de novetats al blog: una foto per gaudir de les imatges que no es poden descriure amb paraules i una llista de les coses que em miro sempre que tinc temps per a mi mateixa...

Ens veiem per aquí...si us ve de gust seguir-me...

I es que la sanitat no va bé...ni per fora ni per dins...

No vull fer una crítica sensacionalista sobre l’abús que els usuaris (la veïna del tercer, el forner, la iaia que dona pa als coloms, els pares sobreprotectors, el jove que treballa al taller... ) fan del nostre servei sanitari, tots sabem que n’estem massa ben acostumats. A mi m’agradaria parlar de com ens sentim els treballadors, part d’ells si més no; i no en l’aspecte del tracte de la gent que passa a veure el metge, ens tractin correctament o ens insultin, tenen la mala sort d’haver de venir a veure al seu doctor o doctora perquè no estan sans del tot.

Vull parlar d’aquesta gran casa que li diem feina. Treballo set hores en un ambulatori, em sento molts cops afortunada, faig un horari compactat, només al matí, i cobrant els 1000 € que molta gent li agradaria cobrar. Però aquesta ”santa cas” com li diem alguns, es dedica a satisfer als ciutadans sense preocupar-se si els seus treballadors es senten a gust al seu lloc de feina.

Tinc una companya, la Cesca: treballa una planta més avall de la meva, fem exactament la mateixa feina: donem hora, informem als pacients sobre on s’han de dirigir, tramitem les seves derivacions als especialistes, els consolem quan els fills no els acompanyen els seus últims anys de vida, avisem a metges i infermeres quan una urgència requereix la seva presència, treballem dissabtes fent guàrdies en un centre d’urgències per cobrir les hores anuals pactades entre sindicat i empresa....fa ex-ac-ta-ment la mateixa feina, només ens diferencia la plaqueta amb el nom que ens identifica....i el sou. Cobra 100 € menys perquè al seu contracte posa que és zeladora i en el meu hi posa aux. administrativa. Deixaria el sindicat de lluitar per a que homes i dones cobressin igual? Deixarien els treballadors de Seat que en un mateix tram de cadena hi hagués gent que cobrés menys? Estaria bé que hi haguessin categories i sous diferents entre dos caixeres del metro? Doncs això passa a l’Institut Català de la Salut. L’Edu, un company amb més sort que te categoria d’aux. administratiu cobra també 1032 €, però a diferència de jo, ell no pot treballar enlloc més. Jo treballo per les tardes a mitja jornada en una tenda, de dependenta, i encara que la normativa no ens ho permet al personal no sanitari, molts de nosaltres ens hi veiem obligats. Aquest sobresou m’ajuda a viure, a pagar les factures i anar de tant en tant al teatre; però l’Edu es va queixar al Sindicat sobre com es sentia d’explotat, de com la borsa de treball no era més que una enganyifa que permetia “enxufar” els fills, nebots i amics del càrrecs mitjans i alts que ens dirigeixen...l’única resposta que va obtenir va ser una amable invitació a deixar la segona feina que tenia si no volia perdre la possibilitat de tenir plaça a l’administració pública. Ara l’Edu només pot pagar la hipoteca i les factures, ve a treballar cada dia amb l’esperança que arribin les oposicions que ens van prometre per poder optar a una plaça fixa i poder dedicar la resta de temps a treballar en un altre feina del sector privat i començar a viure.

Avui, però, m’he decidit a explicar-ho desprès d’una guàrdia on el meu relleu no s’ha presentat i he hagut de treballar 4 hores més de les que em tocaven, en total 14 hores en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària...i ningú em garantitza que cobri aquestes hores...que trist, els “Caps Pensants” s’aprofiten del meu sentit de la responsabilitat: si jo no hi soc, qui apuntaria els malalts que venen a visitar-se?

Xenofòbia a les altes cúpules

Tenim un greu problema de racisme entre els ex ministres de l'Estat, el sr. Arias Cañete, i que quedi constància que em costa molt anomenar senyor a una persona que diu frases com aquesta i es queda tan tranquil.

1. "Tenemos unas tensiones en el sistema de sanidad de las comunidades autónomas espectaculares, con las urgencias colapsadas porque los inmigrantes han descubierto la grandeza del sistema nacional de salud. Claro, alguien que para hacerse una mamografía en Ecuador tiene que pagar el salario de nueve meses llega aquí, a urgencias, y se la hacen en un cuarto de hora"

Jo treballo a la sanitat, és més, treballo a la sanitat catalana, en una de les regions amb més migració de l'estat espanyol, i encara diria més: treballo en un ambulatori d'un barri construït als anys 60, en plena arribada de la migració andalusa...i saps de què m'adono? que el nou immigrant intenta integrar-se aprenent la llengua d'acollida de la sanitat, que el vell immigrant encara em diu frases com: "tu sueldo te lo pago yo" o "no me da la gana de aprender tu lengua" i que quan llegeixo frases com les del sr. Arias desitjaria que vingués a treballar amb mi un parell de dies a veure qui és qui no s'està integrant.

I al cap d'un moment es posa aparlar del sector serveis, d'aquells cambrers que teniem abans:

1. "no tan cualificada como aquellos camareros maravillosos que teníamos, que les pedíamos un cortado, mi tostada con crema, lo mío con manteca colorá, y a mí una de boquerones sin vinagre, y te lo traía todo con una enorme eficacia".

De quins cambrers està parlant? perquè a mi, cada matí, un jove cubà em serveix el cafè amb llet, amb la llet natural i dos sobres de sucre, i em demana un mini de fuet de la terra abans que jo hagi dit bon dia...potser és cert que al sr. Arias, al tenir uns gustos tant extranys (tallat i boquerons?), necessitava un cambrer especial...

Em nego a deixar passar comentaris racistes, xenòfobs i classistes com aquest "senyor" fa en públic, i no entenc que encara hi hagi gent que pensi que votar a aquest tipus de polítics sigui una alternativa.

França, un exemple de movilització....

Quina vergonya sento quan escolto o llegeixo noticies com equesta....doncs resulta que els taxistes francesos s'han assabentat d'alguna manera d'un estudi que el seu gobern feia sobre la possibilitat de privatitzar el servei....i que fan els nostres veïns? Manifestar-se.

Sembla mentida que una actitut que aquí ens costa tant d'adquirir, la cultura de fer ressó del nostre malestar com a ciutadans, treballadors, dones, estudiants, funcionaris....fer sentir la nostra veu com a grup "maltractat" per l'estat, sortir al carrer a dir en veu alta i tots a una que no estem d'acord amb certes decisions....sembla mentida que aquesta actitut ens costi tant de pendre.

A França han parlat amb el gobern, els han tranquilitzat, els han desmentit aquesta privatització....i quasi estic segura que si el sr. Sarkozy tenia previst portar a terme aquesta privatització del servei del taxi, ara, desprès de les protestes, ja no ho farà.

I que fem nosaltres quan pretenen privatitzar l'ensenyament? Ens manisfestem, però sense televisió; sortim al carrer, però només els mestres i professors; escrivim manisfests, però no ens els publiquen enlloc...

Que trist...

Primer Rodalies !!

Una mica de política no fa mal a ningú.....

Us emplaço a tots a mirar-vos el blog linkat; sé que és pilítica, sé que a la majoria us aborreix profundament, sé que decepció és la primera paraula que penseu quan us diuen que és bo que aneu a votar...però no us deixeu emportar per les ganes de tancar aquesta finestra, intenteu passar uns minuts llegint-me, feu servir un parell de neurones per pensar en aquells que no fan servir el cotxe, bé perquè no en tenen, bé perquè pensen abans en la economia que en la comodiat...

Les xifres ja ens les han dit, per activa i per passiva: el 97% de la població es queda sense transport públic de qualitat (aquesta es la paraula clau: QUALITAT) perquè un govern centralista ha decidit per l'article 21 (article ideat per la mama o papa per no dir "porqué lo digo yo!") que havia d'arribar un tren d'alta velocitat (que en realitat no corre tant) que només utilitzaria un 3% de la població.

Aquest pare central que no ens deixa decidir ( i ja em fet els 30!!) sobre la nostra qualitat de vida, ens obliga a aixecar-nos a les 5 de la matinada, agafar un bus urbà, una autocar ple de gent mig dormida, travessar la C-31 amb una caravana que ja no és una cosa puntual, arribar a una ciutat congestionada, abatuda i contaminada on, amb sort, un altre bus urbà ens deixarà a 20 minutets de passejada del lloc de feina, o de trobada per una cervesa, o de cinema amb la promesa, o de visita-barcelona-en-4-dias.....

No ho veu aquest pare nostre que als fills se'ls ha de deixar fer??

Vull un país on viure, amb menys trànsit, més comunicacions, un país on els últims carrers siguin els primers de la ciutat veïna, una país on un tren em porti a fer turisme amb un cost més que assequible...vull Rodalies...

http://primer-rodalies.blogspot.com/2007/12/pla-ferroviari.html

Feliç 2008 !!!!

Bones.....us començaré a fer participants, actius o passius (això us ho deixo decidir a vosaltres), del meu petit món: mal pagat, estressant i massa competitiu pel meu gust, però que espero us aporti un petit somriure al dia.

He començat l'any dormint, una de les meves activitas preferides...je je je encara que m'haguès agradat començar-lo amb bona companyia, per què mentir!! La tarda ha acabat amb aquesta posta de sol que pots contemplar...bonica, eh? és de les coses més agradables que tinc al llarg del dia, unes vistes espectaculars i de vegades una suau aroma a mar...

Després de dues copetes de vi no tinc el cap gaire clar...je je je vaig a fer una cigarretabona i seguiré veient anuncis amb trossets d'un peliculón.

Fins aviat!!