França, un exemple de movilització....

Quina vergonya sento quan escolto o llegeixo noticies com equesta....doncs resulta que els taxistes francesos s'han assabentat d'alguna manera d'un estudi que el seu gobern feia sobre la possibilitat de privatitzar el servei....i que fan els nostres veïns? Manifestar-se.

Sembla mentida que una actitut que aquí ens costa tant d'adquirir, la cultura de fer ressó del nostre malestar com a ciutadans, treballadors, dones, estudiants, funcionaris....fer sentir la nostra veu com a grup "maltractat" per l'estat, sortir al carrer a dir en veu alta i tots a una que no estem d'acord amb certes decisions....sembla mentida que aquesta actitut ens costi tant de pendre.

A França han parlat amb el gobern, els han tranquilitzat, els han desmentit aquesta privatització....i quasi estic segura que si el sr. Sarkozy tenia previst portar a terme aquesta privatització del servei del taxi, ara, desprès de les protestes, ja no ho farà.

I que fem nosaltres quan pretenen privatitzar l'ensenyament? Ens manisfestem, però sense televisió; sortim al carrer, però només els mestres i professors; escrivim manisfests, però no ens els publiquen enlloc...

Que trist...